PERIODISME

Premsa, ràdio, televisió… He estat afortunada de poder fer de periodista en els tres mitjans per excel·lència. Alguna vegada m’han demanat que triés entre un o altre com a vehicle de comunicació però, amb el cor a la ma, no em veig capaç de fer-ho. És com demanar que un esculli entre el pare i la mare. L’important és informar correctament, sabent treure partit de les eines pròpies de cada mitjà i fer-ho sent fidel al valors professionals i personals. En aquest sentit, va ser un honor per mi ser vocal al llarg de quatre anys del Col·legi de Periodistes de Catalunya, on sempre s’ha treballat per defensar la dignitat del periodisme, del que sóc membre del des 1987.

Arribats a aquest punt em permeto una reflexió: cada cop és més difícil separar entre informadors i receptors de la informació. Tothom és un periodista en potència. De fet, internet la fem entre tots, posant informació a tort i a dret, sovint sense cap tipus de filtre.

Aquest segle XXI, estem vivint com mai el debat sobre la llibertat d’expressió i la inconsciència. I a vegades oblidem que el periodisme és una professió de gran responsabilitat social que, allunyada de la integritat, esdevé safareig i tafaneria i, en el pitjor dels casos, connivència amb els que no tenen cura de la nostra societat.