Ha guanyat Junts

FotoPortadaVideo

“Les primàries són un element d’identitat de Junts”

Jordi Sànchez

He volgut començar el meu escrit d’agraïment per la vostra participació i els vostres vots amb aquesta cita del nostre Secretari General perquè, més enllà dels resultats, a Junts hem celebrat la democràcia. Com ho vàrem fer l’1-O o quan aquell primer ‘Junts Per Catalunya’ del 21D17 va derrotar el 155, conjuntament amb les altres forces independentistes.

Les primàries ens defineixen com a espai polític, sí. Però tenen, intrínsecament, un cert caràcter fratricida. És un “o tu o jo” entre companys i companyes que, a vegades, costa de gestionar. Cadascú, legítimament, se sent amb dret a ser escollit. Uns, exhibint una llarguíssima carrera dins de la política que els fa coneixedors de l’administració pública, del territori o d’una matèria específica; altres, argumentant que el 2017 eren nous en la política, que han fet bona feina i que mereixen tenir continuïtat; altres apel·lant al seu compromís amb el mandat de l’1-O i dient que són garantia de desplegament de la República i altres, senzillament, explicant que des de la seva experiència personal i professional consideren que tenen molt a aportar en la política institucional.

Aquesta situació de “confrontació democràtica” m’ha fet venir al cap una entrevista que vaig fer a Jose Mari Bakero, capità del Barça del Dream Team.  A casa eren 11 germans i, tenint ell 13 anys, van perdre el pare. Explicava que en una situació així aprens a defensar lo teu. Davant dels germans i després davant les circumstàncies de “o tu o jo” que et posa la vida. I això no vol dir que no puguis ser generós o practicar el Fair Play. Vol dir que aprens a prioritzar la defensa del teu dret davant la de l’altre. En aquella entrevista em va posar un exemple. Em va dir “imagina una jugada de pilota dividida – una pilota dividida és aquella que en “un contra un” pot emportar-se qualsevol dels dos jugadors-. Doncs bé, quan l’has de disputar, toca posar la cama i potser surts malparat o l’altre surt malparat. En situacions així s’ha de pensar en la mare”. “En la mare?”, li vaig preguntar. “Sí, has d’aplicar allò de ‘perquè plori la meva mare, que plori la teva’”. Evidentment era una manera de parlar metafòrica, perquè ningú desitja que plori cap mare. Però era un titular-ganxo que convidava a la lectura d’aquelles confessions a cor obert i una frase que sempre més he recordat.

En aquestes primàries sovint he mirat a l’altra i m’he dit: “realment és una gran candidata, mereix ser al Parlament”. Perquè, en ser una llista cremallera, les dones hem lluitat contra les dones i els homes contra els homes. A Barcelona, hem estat 22 candidates per 4 llocs. I moltíssimes amb un gran nivell. Estic convençuda que aquest mateix sentiment d’admiració davant “la contrària” l’han tingut moltes altres companyes. Aquí no ens jugàvem la cama sinó el fer realitat la il·lusió d’entrar o de seguir en la política institucional, pensant en el nostre país. I aposto que moltes també pensant en la mare, en l’orgullosa que se sentiria si aconseguíssim l’objectiu. Ha estat el meu cas. Fa molts anys que vaig perdre aquesta amiga incondicional, empenyedora de somnis, però sempre que estic a les portes d’alguna cosa important, la tinc molt present. Com al meu pare. ACS.

En el futbol, quan acaba el partit i mentre enfilen el túnel de vestidors, a no ser que hi hagi hagut alguna situació de joc dur o d’arbitratge injust, els jugadors obliden els “o tu o jo” que hi ha hagut en el terreny de joc. És allò de “el que passa al camp es queda al camp”. Crec que aquest esperit esportiu és el que ha d’acompanyar les estratègies de Junts fins a les eleccions al Parlament.

Deixem a casa les samarretes dels equips anteriors i conjurem-nos a fer la millor campanya Juntes i Junts. I no només perquè volem guanyar, sinó perquè volem que el 14 de Febrer guanyi l’1 d’ Octubre. Ara tindrem al davant altres contrincants perseguint la victòria. Així que, des de l’esportivitat i sempre de manera simbòlica, perquè insistim en què volem el millor per totes les mares, recordem-nos de la nostra.

Pilar Calvo

Candidata a Primàries

#FemEquip

Coordinadora Federació de Barcelona

,

Carta als afiliats de Junts Primàries 14F21 #FemEquip

PHOTO-2020-12-06-21-44-54

Vaig néixer al barri barceloní de Gràcia, en ple franquisme. Filla de l’Aurora, de Santander, i de l’Agustín, de Terol. Gent humil i bona que s’estimava els seus orígens però també la terra catalana.

La Plaça Rovira i Trias va ser el primer escenari dels jocs de carrer amb els meus germans Javier i Carlos, i amb tants i tants amics de la infantesa, els “Fills de Rovira”, així és com ens agrada que ens diguin.

Dels meus progenitors recordo especialment la bonhomia del meu pare, no oblidaré mai com ploraven els avis de la plaça en el seu funeral, i l’empenta de la meva mare. Sempre va ser l’amiga que m’animava a perseguir els meus somnis. Els dos van fer possible que jo pogués tirar endavant el meu fill Darwish, que ara té 32 anys. Quan vaig ser mare ja treballava als mitjans, a l’Sport i a Catalunya Ràdio, i els horaris del periodisme esportiu no han estat mai gaire conciliadors. A més, als quatre anys de la maternitat em vaig separar i convertir en ‘mare soltera’ així que, cada cop que tornava d’un viatge amb el Barça de matinada em tocava recollir el meu fill a casa dels meus pares i carregar-lo adormit al cotxe fins a la Font d’en Fargas, on vivia en aquella època. Encara que sembli un contrasentit, recordo amb molta enyorança aquells moments, expressió de l’amor més gran que es pugui sentir. No cal que us digui que el meu fill és la meva vida.

 

Amb 19 anys vaig començar a treballar a Catalunya Ràdio, on vaig formar part de l’equip de transmissions amb el Joaquim Maria Puyal i l’Antoni Bassas durant 9 anys, l’equip que va cantar la primera Copa d’Europa del Barça, a Wembley. Després vaig anar a TV3, on vaig tenir l’honor de ser la primera presentadora del Gol a Gol.  Ara pot semblar una fita sense importància perquè ja s’ha normalitzat la presència de dones en el periodisme esportiu, encara no igualitari, però aleshores no hi havia cap dona presentant programes de resum del futbol a tot l’estat, ni crec que a les televisions europees. A Catalunya hem estat pioners en moltes coses…

Com sabeu, aquesta etapa del periodisme és la part més coneguda de la meva vida, lligada al Barça, al futbol, a l’esport. N’he après tant de l’esport! El més important, saber fer equips. Fer equip és molt més difícil del que ens imaginem. No es tracta d’ajuntar persones, ni tan sols quan aquestes són talentoses, sinó de fer conviure els egos i les necessitats de reconeixement que totes i tots tenim,  motivar i saber trobar el lloc idoni per cada ‘jugador’. Això que és clau dins del vestidor dels grans equips de futbol també ho és a la vida, fora dels terrenys de joc…

A principis de novembre els afiliats i afiliades de Junts ens van escollir per portar la Federació de Barcelona. Ha passat un mes i no us podeu imaginar tota la feina que hem pogut fer gràcies a l’esforç de totes i tots els 11 membres de l’equip. Inicialment havíem de ser 10 però vàrem fer un fitxatge d’última hora. Potser estava predestinada a que fóssim 11, com al futbol.

La setmana vinent presentarem el Pla de Mandat als coordinadors de les Agrupacions de Districte i l’altra setmana als afiliats i afiliades de Barcelona ciutat. És tant el que volem fer i tan gran la determinació que ens acompanya que compto les hores per poder fer aquesta presentació dels objectius. Fins ara, davant les primàries, no ha estat possible organitzar la trobada, però us hi espero ben aviat!

Aquesta carta vol ser també una presentació de la part que no es coneix de mi: la de consultora i empresària. Crec que és important que sapigueu que, més enllà de la comunicació, he desenvolupat una experiència professional polièdrica, en sectors tan diferents com el del màrqueting, les energies renovables, la nanotecnologia , la construcció modular, les plataformes de mercat i connexió empresarial online o els esports i e-Sports, entre d’altres.

Actualment, sóc  emprenedora en diferents projectes: Esportia (consultora d’e-Sports que ha desenvolupat la secció d’esports electrònics del F.C. Barcelona), WAID (sistemes de construcció modular que estem presentant al mercat anglès), KmCat (cooperativa catalana de comerç electrònic i de connexió empresarial),  i en projectes de consultoria internacional, especialment a la Xina, en futbol (vàrem fer possible la primera escola del  F.  C. Barcelona a la Xina, a la ciutat de Qingdao), energies renovables (fotovoltaica) i noves tecnologies (grafè).

Justament, tota aquesta experiència professional dels últims 14 anys, de coordinació, networking i organització de projectes, és la que estic implementant en aquesta nova etapa de política de partit, a Junts. Es dóna una circumstància curiosa i és que el meu primer projecte important a Xina va ser portar, amb les meves sòcies xineses de Barcelona, les relacions empresarials de la Ciutat de Barcelona durant els 6 mesos que va estar present a l’Expo Universal de Shanghai el 2010. Vendre el potencial de Barcelona i de Catalunya a la Xina  ha estat una de les experiències professionals més il·lusionants i satisfactòries.

Per acabar us vull explicar quina ha estat la meva trajectòria política. Em vaig implicar ara fa 3 anys quan, des de l’exili,  el president Carles Puigdemont em va proposar incorporar-me a la seva primera llista de Junts per Catalunya, per les eleccions del 21D17. Uns comicis que no havíem convocat nosaltres, sinó els del 155, però que l’independentisme va guanyar i que nosaltres, Junts, vàrem liderar.

Després he participat a la campanya de les municipals de Barcelona amb el Quim Forn i l’Elsa Artadi, i a la del Congreso amb la Laura Borràs, la nostra futura Presidenta 132.

En els últims anys he estat membre del govern de l’Associació Crida Nacional i ara, després de la seva transformació,  formo part del patronat de la Fundació Crida Nacional.

A partir d’aquí, dependrà dels afiliats de Junts a la demarcació de Barcelona quin ha de ser el meu lloc a les llistes i si puc entrar a formar part de la política institucional.

Teniu el meu compromís, mantingut en el temps i demostrat com a persona pública, amb el projecte independentista del President Puigdemont i amb la defensa dels drets dels presos polítics i exiliats. Gràcies Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn per deixar-me fer de portaveu durant la vostra vaga de fam.

Poso a disposició del servei públic la meva capacitat de treball en equip i el meu caràcter determinat, optimista i negociador, la meva il·lusió i una gran dosi d’empatia, la matèria que pot canviar el món.

Vull ajudar a crear un nou escenari de no-violència on la independència torni a ser la conseqüència lògica i factible.

Vull ser part de la recuperació de la confiança del ciutadà en la política a partir d’una gestió solvent i eficaç, com la desenvolupada durant la pandèmia pel MHP Torra, deixant clar que només sent un estat propi administrem els nostres recursos.

I, per acabar, vull donar impuls al projecte del President Puigdemont de  “Re-unir” l’independentisme mantenint la transversalitat  com a bandera i recuperant la fe en la victòria. En definitiva, seguint sumant persones a la causa.

 

Per això, des de la gratitud per haver-me dedicat aquest temps de lectura,  et demano que em votis i que Juntes i Junts #FemEquip

 

Pilar Calvo

Coordinadora Federació de Barcelona de Junts

Candidata a les Primàries de Junts pel 14F21 al Parlament

Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de l’Aj. BCN per Joaquim Maria Puyal

IMG_7173

Joaquim Maria Puyal ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de l’Ajuntament de Barcelona per la seva trajectòria professional de més de 50 anys al costat de l’esport, especialment pel seu paper com a pioner en les transmissions radiofòniques de partits de futbol en català, des del 1976 i sempre seguint el F. C. Barcelona.

Puyal, reconegut per l’alcaldessa Ada Colau com a “referent del periodisme a la ciutat”, ha agraït el reconeixement en un acte celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona en el que ha recordat el pres polític Quim Forn, un dels seguidors del periodista que li va escriure una carta carregada de sentiment quan es va retirar de les transmissions l’estiu passat.

A la foto amb el Josep Vives, com jo membre de l’equip de transmissions de futbol a Catalunya Ràdio i admirador declarat de qui per tots nosaltres és: el mestre.

,

#Johiera: el futbol femení bat el récord mundial de clubs d’assistència

amb la Laura Alsina, Cris Savall i Àngels Torras al Wanda

17 de març de 2019. L’Atlètic de Madrid, un club que té una de les aficions més incondicionals que he conegut, ho ha aconseguit: 66 mil entrades venudes pel seu duel amb l’altre equip Top de la lliga de futbol femení: el F. C. Barcelona.  Amb la Laura Alsina, defensora de l’esport femení en totes les seves modalitats, la Cris Savall, que va començar en el periodisme esportiu i també fa seu l’èxit del futbol femení,  i l’Àngels Torras, Delegada de Cultura del Govern Català, tenim l’honor de formar part d’aquesta jornada històrica. El partit al Wanda Metropolitano acaba amb un 0-3 que retalla a 6 els punts de distància del Barça respecte del líder. Però avui la xifra que importa és la de les 60717 persones que han fet costat al futbol femení establint un nou récord mundial d’assistència en les competicions de clubs. I la foto és la nostra particular manera de dir #Johiera

,

A la Marató en nom dels presos polítics

IMG_5191

Avui he agafat telèfons a la Marató de TV3, un event solidari que ha tornat a trencar récords. En la seva edició 2018, dedicada de nou a la investigació contra el càncer, s’ ha arribat a una recaptació de gairebé 11 milions d’euros. A la foto al costat de la Consellera de Cultrura Laura Borràs.

La meva presència ha estat en representació dels presos Polítics en vaga de fam per la vulneració dels seus drets per part del TC. Per vosaltres Josep Rull, Jordi Turull, Quim Forn i Jordi Sánchez.

, ,

“Optimistes Blaugrana”

nov 2018 Sopar Penyes Barça , amb Eduard Boet i Jordi Cardoner

Em sento molt honorada d’haver rebut, juntament amb l’Eduard Boet, el premi de les Penyes del Barça “Optimista Blaugrana”. Doncs sí, al futbol els resultats no sempre són bons, com a la vida, però un ha de ser optimista per naturalesa. No conec millor manera perquè les coses et vagin bé que creure en els resultats positius! A més, sóc penyista fundadora de la “Penya Blaugrana Dracs Units” que, a través dels valors de l’esport i del futbol en concret, ajuda els nens de les comunitats xineses a integrar-se a Catalunya al voltant de l’amor al Barça. A la foto amb el Vicepresident del Barça Jordi Cardoner, de sempre un defensor de la meravellosa xarxa de complicitats que formen les penyes.

L’Eduard Boet és un periodista al qual sempre he admirat i que em va precedir en les transmissions de futbol en català amb el Joaquim Maria Puyal.  Vull agrair-li molt especialment les paraules que va dir en l’acte del premi en defensa de les dones en el periodisme esportiu, tot recordant que quan jo vaig començar, a pricipis dels 80, era un ambient absolutament masclista. Afortunadament, la situació ha canviat …tot i que encara queda molt camí a recórrer!

, ,

Tribut al Puyal al Col·legi de Periodistes de Catalunya

Comiat Puyal Transmissions

El Col·legi de Periodistes va convertir una taula rodona sobre el negoci del futbol i el seu efecte globalitzador, que vaig tenir l’honor de moderar, en un homenatge al gran mestre, el Joaquim Maria Puyal, que s’ha retirat de les transmissions del Barça de Catalunya Ràdio, després de 50 anys de futbol en català.

Sabem que seguirem gaudint de la seva capacitat com a comunicador, però el trobarem a faltar quan jugui el Barça!

A la foto amb el pastís preparat per Christian Escribà per encàrrec de la Neus Bonet, Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

, ,

El futbol Femení, eina d’empoderament i de pau

El futbol femení com a eina d'empoderament i construcció de la pau

Conèixer la Fatuma Adan, de Kenya, Fundadora i Directora Executiva de HODI (Horn of Africa Development Initiative) i la Khalida Popal , ex Capitana de l’equip Femení de futbol d’Afganistan i Fundadora i Directora de la Girl Power Organization, va ser un dels millors moments del WFS (World Football Summit). El seu exemple vital, com han sabut convertir el futbol en una eina per construir la pau o per emponderar la dona són emocionants. Busqueu més i informació d’elles perquè les seves històries no us deixaran indiferents.

 

,

A la Gamescom, “the Heart of the Game”, de Colònia

IMG_2999

Hem pogut assitir, representant la consultora Esportia,  a la fira de la Gamescom que, en el seu desè aniversari, ha arribat als 370.000 visitants, 15 mil més que en la seva edició anterior. Un dels assistents va ser José Guirao, ministre de Cultura i Esport, ja que Espanya ha estat el país convidat.

La Gamescom és l’esdeveniment de videojocs de major importància a nivell europeu i un dels més importants a nivell mundial, al costat del E3 de Los Angeles o el Tokyo Game Show. El lema d’aquest any, “la Diversitat guanya”, ha tingut com a exemple les xifres de tancament amb visitants de més de 114 països, dels quals 30 mil han estat professionals del negoci del gaming.

“The Heart of Gaming” ha bategat amb força i s’ha convertit com cada any en una marea de gent jove, desitjosa de provar les novetats del sector.

Fer negocis, jugar, comprar marxandatge dels teus videojocs favorits i deixar-se portar per l’experiència visual de les grans pantalles han estat l’objecte de quatre dies plens de bits que tornaran a repetir-se a partir del 20 d’agost de 2019. Save the date!