Des de l’1 de gener de 2014 és obligatòria l’aplicació de la nova normativa en GIP, Gestió Integrada de Plagues. Els agricultors de la Unió Europea hauran de contractar assessors o bé aplicar els punts recomanats per les Guies GIP, que publicarà el Ministeri d’Agricultura, per aplicar solucions menys perilloses per a la salut humana i el medi ambient a l’hora de controlar les plagues.

Davant aquest nou escenari, s’ha celebrat a Barcelona el Smartfruit Congress 2014 que ha reunit a un gran nombre d’experts del sector agrari: acadèmics, enginyers agrònoms, tècnics dels departaments d’agricultura de diferents comunitats autònomes, agricultors, comercializadors de grans cadenes d’alimentació i distribuïdors de productes químics i biològics d’ús agrícola.
Després de les jornades cal concloure que, encara que s’està avançant en l’ús de semioquímics i de biopesticides, sembla llunyà l’horitzó de poder disminuir notablement l’ús de químics a l’agricultura. I també sembla que es seguirà apostant-se pels transgènics. La manipulació genètica ha fet possible que determinades plantes siguin resistents als atacs de fongs, nematodes…o que unes altres deixin de ser “atractives” per a determinats insectes. Fins i tot que puguin resistir gelades i suportar la salinitat dels ambients marins o les sequeres.
Hi ha una gran enfrontament entre els qui defensen que segueixi duent-se a terme la denominada REVOLUCIÓ VERDA , que busca cultius intensius que necessitin menys sòl i energia, tendint a disminuir el percentatge de productes químics per tona d’aliment, i els qui defensen el producte “bio”. Els primers llueixen la seva gesta d’haver triplicat la producció per metre quadrat al llarg dels últims 40 anys i acusen els bio de ser els culpables de la major agressió mediambiental: utilitzar nou sòl salvatge. En la ponència inaugural del Smartfruit 2014, el Dr. Francisco García Olmedo , exprofesor de la Universitat de Madrid i autor de les primeres patents de plantes transgèniques a Espanya, assenyalava els aliments ecològics com els nous invasors de terreny verge. Explicava, a més, que “ alguns multimilionaris, com John Travolta, George Soros o Julio Iglesias, estan comprant milions d’hectàrees de terrenys verges situats sobre aqüífers a Sud-amèrica. Saben que en el futur aquests terrenys cotitzaran a l’alça pel creixement demogràfic i la necessitat de generar aliment per a una població de 10.000 milions el 2050. Europa usa ja 35 milions d’has. no europees per alimentar-se. Es destrueix el sòl cultivable a marxes forçades i, en breu, hi haurà menys de 2000 ms2 cultivats per persona. Així que la solució segueix estant en els transgènics, que han permès passar d’alimentar 2.000 milions d’habitants a alimentar 6.500 milions en 40 anys ”
Però són cada vegada més les veus que s’alcen en contra dels transgènics i els productes químics i recolzen l’ús dels biopesticides i el canvi de consciència global per reduir dràsticament la ingesta de carn i apostar per una alimentació 80/20. La raó és doble: d’una banda no ens podem permetre utilitzar tant terreny cultivable per alimentar el bestiar i , per l’altre, els nutricionistes recomanen que només una quarta part del que mengem sigui d’origen animal.
Però, com reduir de dependència dels pesticides?
Sens dubte utilitzant sistemes alternatius NO QUIMICS: bio i sostenibles. Valentín Almansa, Director General de Sanitat en la producció Agrària del Ministeri d’Agricultura, comenta que “ usar tècniques alternatives , reduint l’impacte dels plaguicides és un enfocament diferent al clàssic, que tracta el problema quan aquest arriba. Ara es busca prendre un conjunt de mesures on el tractament químic és una d’elles però, per descomptat, no és l’únic, ni el principal. Amb una bona xarxa de vigilància podem anticipar-nos a la plaga i si cal usar productes fitosanitaris, fer-ho triant ben el moment, el producte i la dosi. Això és la Gestió Integral de Plagues.Per a això hem de treballar en la conscienciació, en el canvi general en la manera de treballar, formant i transferint coneixement als tècnics i agricultors”
La principal novetat en 2014 és que en la Unió Europea serà “obligat assessorar-se sobre ús de fitosanitaris en situacions de major risc o bé aplicar les recomanacions de les guies de bones pràctiques. Cal veure com és la llista de cultius pels quals caldrà contractar assessorament i com seran objecte, únicament, de les guies GIP ( de gestió integrada de plagues)”.
El Ministeri d’Agricultura preveu publicar les guies abans de l’estiu. Mentre que ja hi ha un bon nombre d’assessors registrats en el ROPO (Registre Oficial de Productors i Operadors). Aquests assessors signaran un contracte amb els productors i utilitzaran un quadern de camp de l’explotació que serà uniforme per tota Espanya i en el qual hauran d’avaluar-se l’estatus fitosanitari i el risc mediambiental pel que fa a l’ús de fitosanitaris en l’explotació. També es procedirà a un registre de les actuacions fitosanitàries dutes a terme en aquesta i que podran acabar lligades a la traçabilidad del producte.
Les dificultats són cada vegada majors per als productors encara que, com bé apunta Miquel Molins , Director Gral. d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, “la normativa de la UE destinada a la GIP, és la resposta a les peticions de seguretat alimentària dels consumidors. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària pretén evitar riscos no únicament per a les persones sinó també per al medi ambient”.
El que és d’obligat compliment el 2014 fa temps que es ve posant en pràctica a Catalunya: “En 2013 ja es reconeixien els assessors (487) per les *GIP i de fet hi ha 44.500 carnets d’aplicadors al nostre territori. S’han fet proves pilot en explotacions , s’ha elaborat un quadern d’explotació amb sistema informàtic i s’està formant als agricultors per facilitar l’adaptació a la nova normativa”. Tot per aconseguir una millora mediambiental que recolzen amb especial ímpetu les ADV ( Agrupacions de Defensa Vegetal).
Entre les tècniques alternatives estan la captura massiva d’insectes, la confusió sexual per feromones ( semioquímics) i la lluita biológica.

I qui paga el canvi?
Segons Valentín Almansa hi ha 4.000 milions euros del fons de desenvolupament rural de la UE per reforçar l’estudi científic: “En el marc de desenvolupament rural es van a crear grups d’interès per desenvolupar recerques i també hi ha suport econòmic per registrar nous productes, fins i tot a través d’un registre ràpid”.
Però, mentrestant, els agricultors segueixen amb la mosca en l’orella, literalment. Jaume Gomis, d’Unió Pagesos, es queixava amargament de les grans pèrdues d’aquest any per culpa de la mosca de l’olivera i altres insectes que han atacat ametllers i avellaners: “Com a conseqüència de les retallades que ha fet la Generalitat per la crisi econòmica que han afectat algunes de les onades de fumigacions amb avió que es fan anualment en el delta de l’Ebre. De les tres que es feien fins ara s’ha realitzat solament una pel que la mosca s’ha estès ràpidament”. La Generalitat arrossega les retallades que vénen de Madrid i, al final, ho acaben pagant, per aquest ordre, el productor i el consumidor final. Però també cal reconèixer l’esforç de la Conselleria d’Agricultura, amb Josep Maria Pelegrí al capdavant, a l’hora d’albergar el congrés Smartfruit 2014. Tot un èxit d’assistència, un programa plagat de continguts interessants i moltes idees en l’aire per intentar frenar, per exemple, la Xylella Fastidiosa, un bacteri que arriba d’Itàlia i que , com el seu nom indica, està fastiguejant greument l’olivera.
Verd esperança
Els Bioplaguicides, o pesticides d’origen biològic, són la gran esperança. Ja siguin microbians o no, s’espera que ells acabin sent els principals encarregats de l’activitat fungicida, bactericida, insecticida, nematicida, herbicida…A veure si així les grans cadenes de supermercats, que ara limiten els productes que contenen residus químics, poden afluixar una mica el cinturó als productors. Encara que, entre coffee break i coffee break, m’han explicat que una important cadena alemanya, el lema de la qual és “la qualitat no és cara” , solament prohibeix els residus químics que no produeix el gran fabricant alemany (llegeixi’s compatriota) per a qui el mal de cap ha estat el millor negoci.
Abel Mariné, Professor emèrit de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, en funcions de moderador durant el congrés, ha recordat que la solució sempre passa per trobar l’equilibri. Mariné ha citat Francisco Grande Covián : “Gens més ecològic que el bacteri del còlera, gens més químic que el clor i gràcies a clorar les aigües no ens morim d’aquesta malaltia” i nosaltres concloem citant Mariné “el natural no ha de demonizar el químic!”. Doncs en això estem…