maradona

INICIS A PREMSA I TV
El Diari Sport de Barcelona va ser el principi de la meva trajectòria com a periodista esportiva tot i que no va ser la meva primera col·laboració en mitjans de comunicació. La tardor del 1982 vaig començar a treballar com a Auxiliar de Producció del programa “Cita amb …” ( “Cita amb …”) de TVE a Catalunya. El programa estava dirigit per Antonio Hernáez, coeditor de l’Sport, i el van presentar, en dues etapes diferents, José Luís Moreno i els seus ninots i Olga Viza, que començava a fer-se un espai en el periodisme esportiu. El “Cita amb …” s’emetia a la sobretaula dels diumenges i era un programa d’entrevistes i actuacions musicals. La meva feina consistia a coordinar els convidats que anaven a plató però, poc temps després d’incorporar-me, i tot i tenir només 19 anys, el director em va donar la responsabilitat d’escollir els artistes que havien d’actuar. Així, vaig anar a veure el “Tricicle” al Teatre Regina i vaig recomanar que aquells 3 mims debutaran a la televisió. Ho van fer amb la paròdia “* Sóc un * truà, sóc un senyor” de Julio Iglesias. El programa també va donar l’alternativa a Tomeu Penya molts anys abans que tingués, com ell diu, “el dimoni dins meu”. Al poc temps, temps Antonio Hernáez, que ja havia vist que em relacionava amb molta facilitat amb la gent i que tenia una certa capacitat a l’hora de proposar idees, em va dir “amb el teu caràcter hauries de ser periodista”.

Poc temps després estava recollint cròniques dels corresponsals de la secció de futbol “nacional” de Sport, quan aquest era al carrer Llúria, al mateix edifici del desaparegut Noticiero Universal. Després va venir la secció de Barça i, gairebé immediatament, vaig passar les proves per entrar a Catalunya Ràdio gràcies a l’oferiment que em va fer Lluís Canut. Una altra persona a qui dec molt personal i professionalment.

En el Diari Sport vaig treballar assíduament des de 1983 fins a 1996, quan em vaig vincular com a col·laboradora a la secció d’esports de “El Periódico” de Catalunya.
També he publicat en algunes revistes com “Futari”, revista de futbol de Finlàndia, oa la revista dels Clubs de Fitness DiR, aportant continguts sobre vida sana i esport.