Catalunya Ràdio ha estat “casa meva” durant 13 anys, del 1983 al 1996 quan vaig incorporar-me a la secció d’esports de TV3 (Televisió de Catalunya). A la ràdio vaig arribar amb només 19 anys i gràcies a que Lluís Canut, que havia vist un parell d’entrevistes meves a l’Sport, em va proposar de presentar-me a les proves de selecció. Va ser una etapa molt especial per mi. Em recordo carregada  d’il.lusió. Sempre he dit que viure el naixement d’un mitjà de comunicació va ser una experiència màgica.

A més, no era una ràdio qualsevol sinó la Ràdio Nacional de Catalunya. Tots érem molt conscients d’aquesta responsabilitat. Representàvem un país i, per això, era tan important la forma com el contingut. Sí, érem molt joves. Però estàvem disposats a demostrar que es podia fer una ràdio fresca sense predre la rigorositat. Volíem guanyar-nos la credibilitat i l’audiència desde el compromís del respecte als valors i al bon gust.
Formar part durant 9 temporades de l’equip de transmissions de futbol en català amb el Joaquim Maria Puyal i l’Antoni Bassas va significar la meva consagració professional. El punt que va marcar l’abans i el després a la meva trajectòria, perquè sense l’empenta de la que ara denominen TdP, la Transmissió del Puyal, difícilment hauria acabat fent televisió. Va ser durant l’època del Dream Team quan el barcelonisme, de la ma de Cruyff i Rexach, va canviar el xip i va començar a sentir-se guanyador.
Hi ha molts moments memorables però, sens dubte, l’any 1992, amb Wembley i els Jocs de Barcelona, s,ha convertit en el millor any de tots els que vaig viure micròfon inalàmbric en ma.