Vaig néixer al barri barceloní de Gràcia, en ple franquisme. Filla de l’Aurora, de Santander, i de l’Agustín, de Terol. Gent humil i bona que s’estimava els seus orígens però també la terra catalana.

La Plaça Rovira i Trias va ser el primer escenari dels jocs de carrer amb els meus germans Javier i Carlos, i amb tants i tants amics de la infantesa, els “Fills de Rovira”, així és com ens agrada que ens diguin.

Dels meus progenitors recordo especialment la bonhomia del meu pare, no oblidaré mai com ploraven els avis de la plaça en el seu funeral, i l’empenta de la meva mare. Sempre va ser l’amiga que m’animava a perseguir els meus somnis. Els dos van fer possible que jo pogués tirar endavant el meu fill Darwish, que ara té 32 anys. Quan vaig ser mare ja treballava als mitjans, a l’Sport i a Catalunya Ràdio, i els horaris del periodisme esportiu no han estat mai gaire conciliadors. A més, als quatre anys de la maternitat em vaig separar i convertir en ‘mare soltera’ així que, cada cop que tornava d’un viatge amb el Barça de matinada em tocava recollir el meu fill a casa dels meus pares i carregar-lo adormit al cotxe fins a la Font d’en Fargas, on vivia en aquella època. Encara que sembli un contrasentit, recordo amb molta enyorança aquells moments, expressió de l’amor més gran que es pugui sentir. No cal que us digui que el meu fill és la meva vida.

Amb 19 anys vaig començar a treballar a Catalunya Ràdio, on vaig formar part de l’equip de transmissions amb el Joaquim Maria Puyal i l’Antoni Bassas durant 9 anys, l’equip que va cantar la primera Copa d’Europa del Barça, a Wembley. Després vaig anar a TV3, on vaig tenir l’honor de ser la primera presentadora del Gol a Gol.  Ara pot semblar una fita sense importància perquè ja s’ha normalitzat la presència de dones en el periodisme esportiu, encara no igualitari, però aleshores no hi havia cap dona presentant programes de resum del futbol a tot l’estat, ni crec que a les televisions europees. A Catalunya hem estat pioners en moltes coses…

Com sabeu, aquesta etapa del periodisme és la part més coneguda de la meva vida, lligada al Barça, al futbol, a l’esport. N’he après tant de l’esport! El més important, saber fer equips. Fer equip és molt més difícil del que ens imaginem. No es tracta d’ajuntar persones, ni tan sols quan aquestes són talentoses, sinó de fer conviure els egos i les necessitats de reconeixement que totes i tots tenim,  motivar i saber trobar el lloc idoni per cada ‘jugador’. Això que és clau dins del vestidor dels grans equips de futbol també ho és a la vida, fora dels terrenys de joc…

A principis de novembre els afiliats i afiliades de Junts ens van escollir per portar la Federació de Barcelona. Ha passat un mes i no us podeu imaginar tota la feina que hem pogut fer gràcies a l’esforç de totes i tots els 11 membres de l’equip. Inicialment havíem de ser 10 però vàrem fer un fitxatge d’última hora. Potser estava predestinada a que fóssim 11, com al futbol.

La setmana vinent presentarem el Pla de Mandat als coordinadors de les Agrupacions de Districte i l’altra setmana als afiliats i afiliades de Barcelona ciutat. És tant el que volem fer i tan gran la determinació que ens acompanya que compto les hores per poder fer aquesta presentació dels objectius. Fins ara, davant les primàries, no ha estat possible organitzar la trobada, però us hi espero ben aviat!

Aquesta carta vol ser també una presentació de la part que no es coneix de mi: la de consultora i empresària. Crec que és important que sapigueu que, més enllà de la comunicació, he desenvolupat una experiència professional polièdrica, en sectors tan diferents com el del màrqueting, les energies renovables, la nanotecnologia , la construcció modular, les plataformes de mercat i connexió empresarial online o els esports i e-Sports, entre d’altres.

Actualment, sóc  emprenedora en diferents projectes: Esportia (consultora d’e-Sports que ha desenvolupat la secció d’esports electrònics del F.C. Barcelona), WAID (sistemes de construcció modular que estem presentant al mercat anglès), KmCat (cooperativa catalana de comerç electrònic i de connexió empresarial),  i en projectes de consultoria internacional, especialment a la Xina, en futbol (vàrem fer possible la primera escola del  F.  C. Barcelona a la Xina, a la ciutat de Qingdao), energies renovables (fotovoltaica) i noves tecnologies (grafè).

Justament, tota aquesta experiència professional dels últims 14 anys, de coordinació, networking i organització de projectes, és la que estic implementant en aquesta nova etapa de política de partit, a Junts. Es dóna una circumstància curiosa i és que el meu primer projecte important a Xina va ser portar, amb les meves sòcies xineses de Barcelona, les relacions empresarials de la Ciutat de Barcelona durant els 6 mesos que va estar present a l’Expo Universal de Shanghai el 2010. Vendre el potencial de Barcelona i de Catalunya a la Xina  ha estat una de les experiències professionals més il·lusionants i satisfactòries.

Per acabar us vull explicar quina ha estat la meva trajectòria política. Em vaig implicar ara fa 3 anys quan, des de l’exili,  el president Carles Puigdemont em va proposar incorporar-me a la seva primera llista de Junts per Catalunya, per les eleccions del 21D17. Uns comicis que no havíem convocat nosaltres, sinó els del 155, però que l’independentisme va guanyar i que nosaltres, Junts, vàrem liderar.

Després he participat a la campanya de les municipals de Barcelona amb el Quim Forn i l’Elsa Artadi, i a la del Congreso amb la Laura Borràs, la nostra futura Presidenta 132.

En els últims anys he estat membre del govern de l’Associació Crida Nacional i ara, després de la seva transformació,  formo part del patronat de la Fundació Crida Nacional.

A partir d’aquí, dependrà dels afiliats de Junts a la demarcació de Barcelona quin ha de ser el meu lloc a les llistes i si puc entrar a formar part de la política institucional.

Teniu el meu compromís, mantingut en el temps i demostrat com a persona pública, amb el projecte independentista del President Puigdemont i amb la defensa dels drets dels presos polítics i exiliats. Gràcies Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn per deixar-me fer de portaveu durant la vostra vaga de fam.

Poso a disposició del servei públic la meva capacitat de treball en equip i el meu caràcter determinat, optimista i negociador, la meva il·lusió i una gran dosi d’empatia, la matèria que pot canviar el món.

Vull ajudar a crear un nou escenari de no-violència on la independència torni a ser la conseqüència lògica i factible.

Vull ser part de la recuperació de la confiança del ciutadà en la política a partir d’una gestió solvent i eficaç, com la desenvolupada durant la pandèmia pel MHP Torra, deixant clar que només sent un estat propi administrem els nostres recursos.

I, per acabar, vull donar impuls al projecte del President Puigdemont de  “Re-unir” l’independentisme mantenint la transversalitat  com a bandera i recuperant la fe en la victòria. En definitiva, seguint sumant persones a la causa.

Per això, des de la gratitud per haver-me dedicat aquest temps de lectura,  et demano que em votis i que Juntes i Junts #FemEquip

 

Pilar Calvo

Coordinadora Federació de Barcelona de Junts

Candidata a les Primàries de Junts pel 14F21 al Parlament